Castell de Bocairent
Antigament s’estudiava geografia i historia conjuntament; no debades, darrere dels fets històrics sempre trobem condicionaments de la geografia, del clima, dels canvis de la terra on tenen lloc que ajuden a comprendre’ls. Europa es un dels relleus mes accidentats del mon, i per això es generadora de diversitat, i per això de riquesa.
Per al cas valencià, la nostra orografia ens ha condicionat totalment. Som l’escaló entre la meseta elevada i la mar, amb complicades muntanyes primer, i una plana litoral suau refrescada per la humitat de la mar, molt fèrtil. No hi ha mes que viatjar per territoris propers per adonar-nos de la verdor dels camps valencians, una cosa que de vegades no som conscients.
Este territori ha estat tradicionalment aïllat de la península, per eixes muntanyes interiors. Per tant ens aboca a la mar, i per tant ens diferencia des de ben antic. Per això apareix un
art rupestre llevantí, una edat del bronze diferenciada, una cultura ibèrica amb caràcters propis, molt influenciada per cultures mediterrànies. I una romanització temprana que ens comunica eficaçment amb la resta del mon.
Però la geografia també condiciona que dins de Al-Andalus, siguem considerats Xarq al-Andalus, l’orient. I que amb la conquesta cristiana, no es pense en integrar el nou territori a Catalunya o l’Aragó, sinó de crear un nou regne per a un territori diferent.
Castell de Bocairent
