octubre 2016

Huí vos proposem des de Lasaria Turisme un viatge al passat ple de pirates, atacs i llegendes de corsaris que van assetjar les nostres costes durant segles. La Mediterrània sempre s’ha vist com una mar de cultures i de intercanvi, però eixa visió amable defuig dels conflictes i perills, ja que per eixa porta també podien entrar conflictes i violència. De fet si es fixem als pobles valencians, pocs hi ha que siguen pròpiament costaners, i els seus nuclis històrics es separen de la mar uns quilòmetres. Per això parlem del poble o ciutat vella i del grau o barri de la mar, com ocorre a Castelló, València , Gandía, Xàbia i altres; i la part vella es separa prou de la mar com per a poder tancar amb temps portes i finestres, a les cases i a les muralles, i preparar-se per al atac imminent dels corsaris..

Algunes ciutats no tenien eixa separació, però a canvi comptaven amb la defensa de alguna muntanya que fortificaven amb castell potser, com Peníscola, Orpesa,  Cullera –amagada darrere la muntanya-, Dènia, la antiga Calp dalt del penyal, o Alacant i la seua imponent fortalesa.

I el major perill eren.. les persones, que per eixa mar podien arribar de llocs llunyans per a viure del assalt i del botí, com a pirates i després molt pitjor com a corsaris, amb major grau de preparació i de recursos per al atac.

La pirateria sempre ha existit, només s’ha frenat quan hi ha hagut un ens superior fort que la controlés, per exemple l’imperi romà, el únic moment de la història en que la Mediterrània esta unificada sota un sol poder. Però quan aquest acaba, els pirates tornen a aparèixer, i molt pitjor, algunes nacions es donen conter que es una bona eina per a pressionar i atacar els seus enemics polítics. Així naixen els corsaris, pirates sota protecció de un cabdill que els dona recursos, vaixells, homes i port, per a atacar els enemics i ampliar els seus dominis. Son pirates professionals, ben preparats i amb amplis recursos, un salt qualitatiu que va ficar les nostres costes en greus problemes.