Expertos en rutas guiadas a lo largo de Castellón, Valencia y Alicante. Siempre emocionantes, originales y sostenibles. Entre tú y yo…¡Rutas que roban corazones!

Cultura – Senderismo – Cicloturismo

Últimas noticias
Top
Image Alt

EL TREN DELS ANGLESOS

EL TREN DELS ANGLESOS

Fa 125 anys la història va canviar per sempre a les comarques centrals: el 18 de juliol de 1892 es va produir el primer viatge del tren dels anglesos, la línia de tren que unia Gandia amb Alcoi. Aquest tren va funcionar durant 76 anys, ja que el 15 d’abril de 1969 va fer el seu últim viatge. Hui en dia queden pocs testimonis del tren: alguna vella fotografia en blanc i negre; el record d’aquelles persones que encara van arribar a viatjar en el tren; les antigues estacions, moltes de les quals presenten un estat d’abandonament total; el Museu d’Almonines, les locomotores monumentals d’Alcoi i Gandia però sobretot la meravellosa Via Verda del riu Serpís. Voleu saber que va motivar la construcció del tren? Per què s’anomena el “tren dels anglesos”? Quin paper va jugar en l’explosió turística de Gandia?

A finals del segle XIX es va produir el desenvolupament industrial de les Comarques de l’Alcoià i del Comptat. En aquestos anys van començar a aparèixer als pobles i ciutats gran quantitat de fàbriques: fàbriques textils, molins paperers, licoreries, fàbriques de rajoles, etc. L’element més característic d’aquestes fàbriques eren els fumerals, la majoria dels quals encara podem veure hui en dia als nostres pobles. Aquests fumerals eren l’indicatiu de que s’havia adoptat una de les principals innovacions tecnològiques del moment: la màquina de vapor. La primera màquina de vapor que va arribar a Espanya ho va fer a Barcelona l’any 1831, i un any després en 1832 ja trobem una màquina de vapor a Alcoi. Per tant, podem afirmar que estem parlant d’una de les principals zones industrials del País Valencià. De fet, popularment es coneixia a Alcoi com la Barcelona alacantina o la petita Barcelona. Al igual que Barcelona, Alcoi és coneguda per la seua arquitectura modernista, pròpia de l’existència d’una important burgesia industrial.

Aquest desenvolupament industrial venia acompanyat d’un problema: la complicada orografia de les comarques centrals. Les cadenes muntanyoses que rodegen aquestes comarques dificultaven l’eixida al mar (i al mercat) dels productes que es fabricaven i l’aprovisionament del carbó necessaria per a fer funcionar les calderes de les màquines de vapor de les nombroses fàbriques, molins i tallers. Hi ha que tindre en compte que a finals del segle XIX el transport per carretera era molt distint a la situació actual. Així, la solució passava per construir una línia de ferrocarril i la via més directa cap mar era seguir el traçat del riu Serpis. Si es seguia aquest traçat hi havia un inconvenient: el congost que es formava entre l’Orxa i Villalonga.

Però no acabaven ací els problemes a l’hora de construir la línia de ferrocarril. Cap empesa espanyola va poder assumir el projecte, fet pel qual es va tindre que optar per buscar inversos estrangers. Ací és quant apareix Anglaterra, ja que eren els pioners en la construcció del ferrocarril. La companyia britànica Railway and Harbour Company Limited ràpidament es va donar compte de l’oportunitat de negoci que suposava aquest projecte, doncs tindrien el monopoli a l’hora d’importar des del nord d’Europa carbó per a la industria alcoiana i fusta per a fer caixes per a embalar les taronges de la Safor.

El projecte va costar 23 milions de pessetes i la construcció de les infraestructures va durar dos anys. Es van construir estacions al Grau, a Gandia, a Potries, Villalonga, Beniarrés, Muro, Cocentaina i Alcoi i posteriorment a Almoines, Beniarjó, l’Orxa i Gaianes. Per a salvar les dificultats del terreny es van tindre que construir huit tunels i dotze ponts. El tunel més llarg era el de la Mina Fosca o Llarga, amb més de 250 metres. Hui en dia encara es pot veure com l’interior dels túnels està negre a causa del fum de les locomotores. Durant la construcció del tunel que hi havia entre Beniarrés i l’Orxa es va produir un enfonsament que va matar a varios treballadors. Entre els ponts destaca el que travessava el riu Agres entre Muro i Gaianes, un pont metàl·lic de més de 130 metres i que fou considerat l’obra més important construïda mai a la provincia d’Alacant.

A part de les estacions, tunels i ponts es van construir també nombroses casetes o caselles. Es tracta d’edificis que eren utilizats com a oficines, cases per als treballadors del ferrocarril o magatzems i on de vegades el tren també podia fer alguna parada si era necessari. Els britànics també es van quedar la concessió del port de Gandia, l’únic en tota Espanya en aquesta situació. Es va dragar el port per a facilitar l’accés de vaixells de major calat. Paral·lelament a açò, la prosperitat del negoci de la taronja va fer que a Gandia també hi existira estació dins de la línia Carcaixent-Tavernes-Gandia-Dènia. Així doncs, des d’un principi el tren fou conegut com el tren dels anglesos.

Abans comentàvem que el transport de mercaderies era prioritari i que el la línia de ferrocarril es va construir amb aquella finalitat, però des de ben prompte va sorgir la demanda del transport de persones, convertint-se en un ferrocarril mixt. El tren es va convertir en un element vertebrador de les nostres comarques. En un moment on el transport i la comunicació per carretera era molt diferent a l’actual, el tren va possibilitar que per primera vegada molta gent tinguera contacte amb les comarques veïnes. No era estrany veure els vagons plens quant arribaven les festes dels pobles. A més, el tren va possibilitar que per primera vegada molta gent dels pobles de l’interior coneguera el mar i la platja, fet pel qual durant un temps Gandia fou coneguda com la platja dels alcoians. També hi ha que tindre en compte que la lentitud del tren provocava que molta gent pujara i baixara dels vagons en marxa. Alguns ho feien perquè no es podien permetre pagar el billet de tren, altres per a baixar a per fruita als bancals o fer les seues necessitats, ja que els vagons no disposaven de de banys. Açò també provocava que el tren fera les parades més llargues a les estacions del que estem acostumats hui en dia. Aquestes pauses eren aprofitades pels maquinistes per a jugar a les cartes amb els treballadors de l’estació.

Finalment, el tren va fer el seu últim viatge en 1969 ja que l’evolució del transport per carretera feia que el vell trenet dels anglesos ja no puguera competir amb els nous camions i carreteres. Hi ha que tindre en compte que el trajecte entre Alcoi i Gandia durava més de tres hores i mitja. Hui, casi cinquanta anys després del seu últim viatge sols queda el record, un record que mai es deu oblidar, ja que es tracta d’una part molt important de la nostra història i del nostre patrimoni. Des de La Sària Turisme volem contribuir a mantindre viu el record del ferrocarril amb visites guiades, ja que considerem que és un recurs amb moltes possibilitats. La ruta del modernisme d’Alcoi no es pot entendre sense parlar del ferrocarril, el mateix que passa amb la ruta d’arquitectura industrial de Muro d’Alcoi. A més, l’antiga via del tren hui convertida en Via Verda ens dona la possibilitat de disfrutar d’un entorn meravellós com és el riu Serpis amb rutes de senderismecicloturisme.  Per a conèixer millor a història del tren dels anglesos vos deixem un reportatge del programa de RTVV Dossiers.

You don't have permission to register
Abrir chat